Després d'haver llegit unes quantes de les seves novel·les, em sento amb la responsabilitat de fer-ne una petita diagnosi.
Les obres d'Agatha Christie entretenen i engantxen. Son com les series de televisió a les que mai penses que t'engantxaràs, fins a que esperes a que arribi davant la pantalla el capítol núm. 13.
El Poirot cau bé i realment pots arribar a unes conclusions psicològiques interessants amb elles. Si tens imaginació :)
Salut!!!
miércoles, 7 de diciembre de 2011
Gente Tóxica... Fuera :)! - de Bernardo Stamateas (best seller)
En forma de complicidad en un trabajo realmente tóxiquito, me dejó una compañera éste libro. Es cierto que el trabajo consiste en trabajar, en producir y tener la mente en otra parte. Pues yo produciré pero también seguiré haciendo todo lo que esté en mi mano para conseguir mis metas respetándome a mí misma siempre. Merezco hacer todos mis sueños realidad y ser feliz de verdad. Mascaras fuera. Envidiosos fuera (o pondré cara de nada). No compararse con la gente. Decir NO cuando es que NO. No al chismorreo. Hacer solo caso de las personas que te hablen del caso en primera persona y a la cara. Quejarse te hace mal: más vale cultivar el discurso POSITIVO.
PUEDES HACER COSAS ENORMES, SUPERARTE Y REÍR. EL TRUCO ES QUERERTE MUCHO :)
SOMOS AUTORES Y ARTÍFICES DE NUESTRO PROPIO DESTINO
RECOMENDADO (igual que recomendada es mi futura experiencia aboard!) :D
PUEDES HACER COSAS ENORMES, SUPERARTE Y REÍR. EL TRUCO ES QUERERTE MUCHO :)
SOMOS AUTORES Y ARTÍFICES DE NUESTRO PROPIO DESTINO
RECOMENDADO (igual que recomendada es mi futura experiencia aboard!) :D
martes, 22 de noviembre de 2011
Em passa una cosa que no et puc contar
'Abans eres una lleona, ara una gateta domada'
han passat ja 3 anys densa que ens va passar allo. Era la cosa mes tonta, pero uns anys molt desicius. Jo era una noieta que volia aprendre a ser dona, les primeres cerveses i la primera botella de vi, els datils, els cigarrets al balco on a sota els nens jugaven, al darrere el fotograf que es tirava als metges escrivia cartes damor amb postals de les seychelles al darrere. Tot eren mentides, pero havia de sentir-se dolguda. Una primera cita i unes cerveses. Un homenet i una noia alternativa. Mirades i adeu. No sabia ser tan picara i ell era un noi timid, pero tirat cap al davant. Van ser 3 amors irrepetibles, dormir placidament, un calendari extrany, labitacio de la fotografa i per mi era un acte, pero tambe el noi de la millor mirada del mon. Una de les coses que em vull portar a la tomba es la seva mirada.
doncs ara ha passat el temps. Soc pelroja, mes seria, he deixat de fumar i tinc parella estable, i mel he trobat al bar. No parlarem mai, o si. Arriba un dia al que stic a lascensor del hospital. Em crema tot. Alguna cosa passa. Estic sola amb un home. Tinc 35 anys. Ell te pinta de pare i satura lascensor. Satura tot. Tot crema. Conte la meva vida. Els anys que tot cremava i feia goig. Tot passa en decimes de segons. ens girem i tot gira, tot es conecta. Ens estimem amb la mateixa rabia que odiem que passi el temps. Tindria fills teus, em menjaria els teus ulls i els teus dits. La teva foto cremara sempre.
han passat ja 3 anys densa que ens va passar allo. Era la cosa mes tonta, pero uns anys molt desicius. Jo era una noieta que volia aprendre a ser dona, les primeres cerveses i la primera botella de vi, els datils, els cigarrets al balco on a sota els nens jugaven, al darrere el fotograf que es tirava als metges escrivia cartes damor amb postals de les seychelles al darrere. Tot eren mentides, pero havia de sentir-se dolguda. Una primera cita i unes cerveses. Un homenet i una noia alternativa. Mirades i adeu. No sabia ser tan picara i ell era un noi timid, pero tirat cap al davant. Van ser 3 amors irrepetibles, dormir placidament, un calendari extrany, labitacio de la fotografa i per mi era un acte, pero tambe el noi de la millor mirada del mon. Una de les coses que em vull portar a la tomba es la seva mirada.
doncs ara ha passat el temps. Soc pelroja, mes seria, he deixat de fumar i tinc parella estable, i mel he trobat al bar. No parlarem mai, o si. Arriba un dia al que stic a lascensor del hospital. Em crema tot. Alguna cosa passa. Estic sola amb un home. Tinc 35 anys. Ell te pinta de pare i satura lascensor. Satura tot. Tot crema. Conte la meva vida. Els anys que tot cremava i feia goig. Tot passa en decimes de segons. ens girem i tot gira, tot es conecta. Ens estimem amb la mateixa rabia que odiem que passi el temps. Tindria fills teus, em menjaria els teus ulls i els teus dits. La teva foto cremara sempre.
viernes, 11 de noviembre de 2011
Kejsarn av Portugallien- Selma Lagerlöf (lättläst)
LITERATURA SUECA
Es curiós el fet que de la mà de les meves primeres lectures adultes (''quan començen a ser-ho?'') en suec me'n adoni que sempre he tingut aquesta tendència dintre del mon de la literatura. Algo molt bonic ha d'estar contrastat per a ser més bonic encara. Hi a vegades s'hi han de cercar referents i monstruets als mons de les tenebres. Es curiós que la meva professora de suec, la Anni, va definir així la literatura sueca: deprimerande och vacker... Es veritat. I vull llegir més sobre aquesta autora, va ser la primera dona a rebre un premi nobel de literatura...
La historia es preciosa. Un pare embogeix per el sol radiant que li dona de beure la seva filla, la seva kejsarinnan. Es realment preciós. I fa plorar. Mai no s'arriben a trobar, ja que el mateix amor els ha fet anar per dues dimensions de la vida massa diferents. I el que fa més por, i el que més asusta, es que a la fi em fa pensar en tots els pares del món. En la ment de l'home (el seu orgull, la seva fragilitat: sempre m'he centrat més en la dona...), en la ment del pare... Poden els homes també morir d'anyoranssa?
Es curiós el fet que de la mà de les meves primeres lectures adultes (''quan començen a ser-ho?'') en suec me'n adoni que sempre he tingut aquesta tendència dintre del mon de la literatura. Algo molt bonic ha d'estar contrastat per a ser més bonic encara. Hi a vegades s'hi han de cercar referents i monstruets als mons de les tenebres. Es curiós que la meva professora de suec, la Anni, va definir així la literatura sueca: deprimerande och vacker... Es veritat. I vull llegir més sobre aquesta autora, va ser la primera dona a rebre un premi nobel de literatura...
La historia es preciosa. Un pare embogeix per el sol radiant que li dona de beure la seva filla, la seva kejsarinnan. Es realment preciós. I fa plorar. Mai no s'arriben a trobar, ja que el mateix amor els ha fet anar per dues dimensions de la vida massa diferents. I el que fa més por, i el que més asusta, es que a la fi em fa pensar en tots els pares del món. En la ment de l'home (el seu orgull, la seva fragilitat: sempre m'he centrat més en la dona...), en la ment del pare... Poden els homes també morir d'anyoranssa?
viernes, 2 de septiembre de 2011
Les paraules de Dalí
Com imaginar que deuen ser els textos de monsenyor Dalí? Poden fer por, però ser demencialment interessants. Diuen que completen les pintures, La Sang Catalana, cants a Gala i tot d'alusions a les generacions castellanes. Convida, a aquesta web, hi ha un bon text amb la dada de un dels llibres: http://www.elcultural.es/version_papel/LETRAS/10373/Dali_obra_completa_III_poesia_prosa_teatro_y_cine
lunes, 29 de agosto de 2011
Manuel de Pedrolo- Totes les bèsties de càrrega
Fürer sense fürer, no hi ha un ordre, i l'ordre es desordenat, les dones han de parir, al nen li han tallat la llengua, 'fes-li un fill', setze anys, encara bruna, el quiròfan s'encèn, els cadavèrs fan pudor, la història no s'acaba, et deixa amb les ganes, no hi ha temps per al plaer... Pedrolo es Pedrolo, bon català i amant de les descendències, amant de quelcom que s'escapa entre els planetes, les sines o les estructures cràneals... VÍSCERES
ESPECIAL MENCIÓ A L'ARGUMENT, LA HISTÒRIA DEL BOSC, LA FIGURA DELS HOMES QUE NO SON HOMES (HI EXISTEIX LA RELIGIÓ??). EL MÉS INTERESSANT ES EL DARRER CAPÍTOL: 12 (0): DE LA PÀG. 281 A 300 DE L'EDICIÓ BUTXACA DE EDICIONS 62.
ESPECIAL MENCIÓ A L'ARGUMENT, LA HISTÒRIA DEL BOSC, LA FIGURA DELS HOMES QUE NO SON HOMES (HI EXISTEIX LA RELIGIÓ??). EL MÉS INTERESSANT ES EL DARRER CAPÍTOL: 12 (0): DE LA PÀG. 281 A 300 DE L'EDICIÓ BUTXACA DE EDICIONS 62.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)